JOSEP MARIA DE SAGARRA I CASTELLARNAU
D'un clà ssic de la dramatúrgia catalanaEl Cafè de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramà tica de Sagarra: un tÃtol ben representatiu del "poema dramà tic", el gènere caracterÃstic de l'escriptor barcelonÃ, alhora que un dels seus grans èxits de taquilla. S'hi recreen el món i l'ambient mariners, condensats entre les quatre parets d'una taverna de pescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmos on convergeixen vides pobres, monòtones, escarrassades. Vet aquà l'escenari que emmarca una trama amorosa clà ssica: el pare interessat que acorda lliurar la filla a un pretendent ric però repulsiu, contra la voluntat d'ella i les esperances d'un aspirant jove, preferit pel cor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitat eròtica, passió latent. A més d'una galeria de personatges secundaris i d'un llenguatge popular viu que, a parer unà nime de la crÃtica, suposen dos mèrits importants, destacables entre altres encerts, d'un clà ssic de la dramatúrgia catalana.Estudi preliminar, propostes de treball, comentaris de text i material complementari a cura d'Enric MartÃn, professor de l'Institut Jaume CallÃs de Vic i de la Universitat de Vic.
